Mai donis per finit

Una combinació perfecta: el poema de

Miquel Àngel Riera, un dels meus poetes

preferits i la música de Joan Bibiloni.

Mai donis per finit el temps de seduir-me

allò que obtens de mi, que no et conformi mai,

sempre hi ha un més enllà, una fita més alta

cap a la qual segur ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri

m'agrada amb tu, sentir-me perduda

dins la mar gran,

m'atreu anar sens rumb, aquest no tocar en terra

del qual ara ja en deim Miquelangelejar.

Defineix davant meu els signes del teu codi,

desdibuixa'm confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista,

si em veus empal·lidir és perquè em dones fam.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri

m'agrada amb tu, sentir-me perduda

dins la mar gran,

m'atreu anar sens rumb, aquest no tocar en terra

del qual ara ja en deim Miquelangelejar.